*
El primer cop que em van parlar d'aquesta "obra" em va crear un cert rebuig... Vaig pensar que fer silenci en la música és com la opció fàcil... el "compositor" no té ganes de començar a escriure notes i notes, i què fa? Simplement escriu silencis.
Però m’hi vaig parar a reflexionar-hi i el silenci té un paper crucial en la música, gràcies aquest la música guanya importància. Per exemple, és molt diferent que un músic entri a l’escenari i es posi a tocar de seguida, que no pas que esperi uns quants segons abans de començar a tocar. Si ho fa així està creant expectació, està donant importància a la interpretació que passarà a fer.
El fet de que aquesta obra sigui tota de silenci xoca. John Cage fent servir només un element (el silenci) s’ha situat en un extrem. Potser per marcar aquesta importància del no-so? O potser perquè mentre s’estigui “interpretant” escoltem el so de l’ambient? O per tenir una estoneta de tranquil•litat dins aquest món acústicament contaminat?
Seguiré pensant-hi, per veure si entenc realment el sentit d’aquesta peça.
Aquí us deixo amb la versió (gran versió) orquestal interpretada per la BBC Symphony Orchestra sota la direcció de Michael Davis.
PD- Què passa amb el blogger beta que no et deixa penjar imatges, fer enllaços...?
1 comentario:
Uoo! Ara entenc el post anterior!! No vaig comentar perquè estava més perdut que un peix al desert... xDDD No ho sabia això del John Cage!
Potser no et deixa fer coses perquè els de blogger estan fent canvis, millores, etc. i han fet alguna pifiadeta ejeje
Publicar un comentario