12.1.07
R.E.B.A.I.X.E.S.
Agafo diners. Surto de casa. Escales avall. Camino amb pressa cap al centre. No vull quedar-me sense rebaixes. Començo a veure botigues. Aparadors atraients. Em decideixo entrar en una. Roba, molta roba amuntonada. Altra gent. Mans que tiben. Agafo tres o quatre peces. Cap al provador. Més gent. A fer cua. Obro cortineta. Cap dins. Tanco cortineta. Ben tancada. M’emprovo roba. Em queda bé? No hi ha mirall! Surto a fora a mirar-me. Gent i gent. No m’acaba de convèncer. Torno al vestidor. M’emprovo la resta. M’ho quedo. Surto del vestidor. Cares de noies frenètiques. Cares de nòvios fastiguejats. Cap a la caixa! Muntanyes de gent. Paciència. Pago. Agafo la bossa. Surto de la botiga. Camino. I més botigues.
10.1.07
Exàmens
Els exàmens s’estan acostant! (8)Uah uah…(8)
Tot va a èpoques i ara toca aplicar-se una mica…
No sé vosaltres, però jo cada vegada que he d’estudiar per un
examen tinc l’estona pre-estudi d’examen . Si em poso a voltar per casa i a fer quelcom que no solo fer mai tipus repassar tots els CDs*que tinc i ordenar-los per ordre alfabètic, és que hauria d’estar estudiant per un examen. Però sort d’ells. Sinó, quan endreçaria el calaix del quarto on hi vaig posant coses que “un” dia s’haurien d’endreçar?
Quid* d’estudi:
Tot va a èpoques i ara toca aplicar-se una mica…
No sé vosaltres, però jo cada vegada que he d’estudiar per un
examen tinc l’estona Quid* d’estudi:
- 1 sac de paciència
- 1 kg de voluntat
- 1 cistella de concentració
- 1 embolcall de silenci
- Molts bolis el més ergonòmics possibles (mai vermells* )
- Fulls en blanc per fer resums
- Objectes punxants* o perillosos ben lluny
- Xiclets* (per quan et va la son)
- Apunts de la companya aplicada
- Llibres (que encara he de llegir)
- Fusfuritus (altrament dit fosforescents): el màxim possible de diferents colors
Vinga ànimus! Que això d'aquí res ja està passat!!
2.1.07
Bon Any Nou
Encara que amb una mica de retard...
us desitjo una bona entrada d’any 2oo7!!
us desitjo una bona entrada d’any 2oo7!!
"Entre la realitat i el somni només hi ha una línia molt fina que se'n diu il·lusió. Si ets capaç de pujar-hi ja tens lo millor, la resta és qüestió de temps, esperança i bon humor.
Que els teus somnis es facin realitat!"
28.12.06
26.12.06
Bones Festes!
Us desitjo unes molt Bones Festes!!
Us deixo amb una carol (amb anglès) que vaig descobrir fa pocs dies:
Rudolph the red-nosed reindeer
Rudolph the Red-Nosed Reindeer,
Had a very shiny nose
And if you ever saw it,
you would even say it glows.
All of the other reindeer
Used to laugh and call him names;
They never let poor Rudolph
Join in any reindeer games!
Then one foggy Christmas Eve
Santa came to say,
"Rudolph, with your nose so bright,
Won't you guide my sleigh tonight?"
Then all the reindeer loved him
And they shouted out with glee:
"Rudolph the Red-Nosed Reindeer,
you'll go down in history!"
14.12.06
3.12.06
4'33''
El post anterior feia referència a l'obra 4'33'' de John Cage, aquí en teniu la partitura (espero que els de Copyright (c) no em multin per passar-la xD).
*tacet vol dir no tocar, o sigui, silenci.
El primer cop que em van parlar d'aquesta "obra" em va crear un cert rebuig... Vaig pensar que fer silenci en la música és com la opció fàcil... el "compositor" no té ganes de començar a escriure notes i notes, i què fa? Simplement escriu silencis.
Però m’hi vaig parar a reflexionar-hi i el silenci té un paper crucial en la música, gràcies aquest la música guanya importància. Per exemple, és molt diferent que un músic entri a l’escenari i es posi a tocar de seguida, que no pas que esperi uns quants segons abans de començar a tocar. Si ho fa així està creant expectació, està donant importància a la interpretació que passarà a fer.
El fet de que aquesta obra sigui tota de silenci xoca. John Cage fent servir només un element (el silenci) s’ha situat en un extrem. Potser per marcar aquesta importància del no-so? O potser perquè mentre s’estigui “interpretant” escoltem el so de l’ambient? O per tenir una estoneta de tranquil•litat dins aquest món acústicament contaminat?
Seguiré pensant-hi, per veure si entenc realment el sentit d’aquesta peça.
Aquí us deixo amb la versió (gran versió) orquestal interpretada per la BBC Symphony Orchestra sota la direcció de Michael Davis.
PD- Què passa amb el blogger beta que no et deixa penjar imatges, fer enllaços...?
*
El primer cop que em van parlar d'aquesta "obra" em va crear un cert rebuig... Vaig pensar que fer silenci en la música és com la opció fàcil... el "compositor" no té ganes de començar a escriure notes i notes, i què fa? Simplement escriu silencis.
Però m’hi vaig parar a reflexionar-hi i el silenci té un paper crucial en la música, gràcies aquest la música guanya importància. Per exemple, és molt diferent que un músic entri a l’escenari i es posi a tocar de seguida, que no pas que esperi uns quants segons abans de començar a tocar. Si ho fa així està creant expectació, està donant importància a la interpretació que passarà a fer.
El fet de que aquesta obra sigui tota de silenci xoca. John Cage fent servir només un element (el silenci) s’ha situat en un extrem. Potser per marcar aquesta importància del no-so? O potser perquè mentre s’estigui “interpretant” escoltem el so de l’ambient? O per tenir una estoneta de tranquil•litat dins aquest món acústicament contaminat?
Seguiré pensant-hi, per veure si entenc realment el sentit d’aquesta peça.
Aquí us deixo amb la versió (gran versió) orquestal interpretada per la BBC Symphony Orchestra sota la direcció de Michael Davis.
PD- Què passa amb el blogger beta que no et deixa penjar imatges, fer enllaços...?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
