Diuen que Odette, com Amélie, es poden englobar dins del gènere anomenat "realisme màgic".Es tracta de pel·lícules en les quals els protagonistes viuen en un món en el que el límit de la realitat amb el somiat, amb el màgic, és tan fina que es fa invisible, i una vegada començada la projecció no tens més remei que formar part d'aquest món fins al punt que la teva sensibilitat et permeti. Diuen també els crítics que la pel.lícula "reivindica l'optimisme", i que està plena de música (de Josephine Baker principalment) i d'imaginació. Tot és cert. Sobre la felicitat, no se'ns diu què és exactament, però sí el que no és: "He volgut viure la felicitat dels altres -diu un dels protagonistes- i només he trobat dissort." La nostra única oportunitat de trobar la felicitat (la NOSTRA, no la dels altres) és conèixer-nos a nosaltres mateixos prou per saber què és el que volem, el que necessitem. I després, no desanimar si la recerca és llarga o si ens sembla impossible aconseguir-la. S'ha de comptar amb la màgia...
