DiBer

"Odette, una comèdia sobre la felicitat"

2010-10-10T22:50:00.003+01:00

Diuen que Odette, com Amélie, es poden englobar dins del gènere anomenat "realisme màgic".Es tracta de pel·lícules en les quals els protagonistes viuen en un món en el que el límit de la realitat amb el somiat, amb el màgic, és tan fina que es fa invisible, i una vegada començada la projecció no tens més remei que formar part d'aquest món fins al punt que la teva sensibilitat et permeti. Diuen també els crítics que la pel.lícula "reivindica l'optimisme", i que està plena de música (de Josephine Baker principalment) i d'imaginació. Tot és cert. Sobre la felicitat, no se'ns diu què és exactament, però sí el que no és: "He volgut viure la felicitat dels altres -diu un dels protagonistes- i només he trobat dissort." La nostra única oportunitat de trobar la felicitat (la NOSTRA, no la dels altres) és conèixer-nos a nosaltres mateixos prou per saber què és el que volem, el que necessitem. I després, no desanimar si la recerca és llarga o si ens sembla impossible aconseguir-la. S'ha de comptar amb la màgia...

RE-ACTIVO EL BLOG

2010-10-10T22:24:00.003+01:00

Si si! Torno a l'activitat bloguíl·l! I perquè després de tant temps? Es que estava al facebook... xD però ara tinc ganes de publicar coses que m'agraden, que em fan pensar... guardant una mica l'anonimat que no permet el cara-llibre!

Salutacions!

Pink Trumpet

2007-10-20T22:32:00.000+01:00

No sabia que la Pantera Rosa tocava la trompeta... aquí us la deixo:

·-¡¡¡-<*

Àngels

2007-04-06T21:47:00.000+01:00

Robaré unes paraules a Paulo Coelho del llibre Les Valquíries... ^^

"I tots els nens parlaven amb el seu àngel de la guarda, fins que arribava el famós dia en el qual els pares notaven que el seu fill parlava amb gent que «no existia». Llavors, la intriga els podia, li donaven la culpa a l'excés d'imaginació infantil, consultaven a pedagogs i psicòlegs, i arribaven a la concluió que el nen havia d'acabar amb aquell tipus de comportament"

Els adults ens tornem massa materialistes... (per sort sempre hi ha l'excepció) Només ens creiem el que els nostres sentits poden comprovar... Una mica d'imaginació (imaginació o realitat?¿?) no fa mal a ningú... :)

Tornant a ser nena

2007-02-09T13:05:00.000+01:00

Ostres com passen els dies!! Fa poc fent exàmens de la uni i ara preparant disfresses per carnaval al cole on estic fent pràctiques, que és el mateix on vaig fer primària.

Quins records d'infanstesa.. de jocs.. d'innocència..

És la mateixa escola, però ara la veig amb una prespectiva completament diferent. Estic aprenent tant :D

Últim examen!

2007-01-25T11:22:00.000+01:00

Demà faig l'últim examen.... quins nervis... entra un PILOT (en majúscules i que consti que no faig propaganda) de matèria... encara me l'he d'acabar de mirar, no l'atrapo... hi ha un desordre impressionant d'apunts, llibres, fotocòpies, power points... aaaaaaah!
En fi... pot ser molt divertit l'examen de demà xD

Aquesta imatge és el meu marc de visió quan estudio i no estic mirant al full, ja que tinc una finestra davant. Tot sovint em perdo en els núvols... o em distrec amb algun veï o veïna que ha sortit al balcó...

Dori!

2007-01-14T21:45:00.000+01:00

Des de que vaig veure Buscando a Nemo que he incorporat en el meu repertori d’expressions la, ara ja mítica, “tenir memòria peix”.
Aquesta setmana passada al conservatori (8), en un ratet que tenia lliure em van deixar un nen força entremaliat perquè li fes classe una estoneta (el prof que té ja no el deu aguantar). Imagina’t, el nen té 10 anys i ja pinta grafitis... com puja la canalla avui en dia! Doncs bé, que el patufet entremaliat havia de tocar uns exercicis (parlo de música), però resulta que s’havia descuidat el full on eren escrits... I li dic:
- No te'n recordes d'aquests exercicis?
- No. (i es queda tan panxo)
- A veure, busca bé el full.
(torna a buscar..)
- No el trobo.
- Deixa’m buscar a mi. (El nen devia pensar: “però que pesada! Si ja t’he dit que no hi era!”). No hi és. Però com no te’n pots enrecordar? Si això és un exercici que en teoria has de tocar cada dia abans de fer les lliçons!
- No me’n recordo. (“Mwhahahahaha avui no faré aquests exercicis!”)
...I ara bé lo bo...
- Que tens memòria peix?
- Memòria que?
- No has vist Nemo? Que hi ha un peix que no se’n recorda de res.
- Ah sí! La Dori! (i ben convençut diu) Doncs no seria memòria peix, sinó memòria Dori!
I jo: xD

Al final va acabar fent uns exercics que em vaig treure de la màniga...

O sigui que ara en comptes de tenir memòria peix, tindré memòria Dori. Es que les coses s’han de dir pel seu nom... quina raó tenen els nens.

I com diria la Gri: "A vegades la memòria peix em falla i em venen flaixos"

R.E.B.A.I.X.E.S.

2007-01-12T18:53:00.000+01:00

Agafo diners. Surto de casa. Escales avall. Camino amb pressa cap al centre. No vull quedar-me sense rebaixes. Començo a veure botigues. Aparadors atraients. Em decideixo entrar en una. Roba, molta roba amuntonada. Altra gent. Mans que tiben. Agafo tres o quatre peces. Cap al provador. Més gent. A fer cua. Obro cortineta. Cap dins. Tanco cortineta. Ben tancada. M’emprovo roba. Em queda bé? No hi ha mirall! Surto a fora a mirar-me. Gent i gent. No m’acaba de convèncer. Torno al vestidor. M’emprovo la resta. M’ho quedo. Surto del vestidor. Cares de noies frenètiques. Cares de nòvios fastiguejats. Cap a la caixa! Muntanyes de gent. Paciència. Pago. Agafo la bossa. Surto de la botiga. Camino. I més botigues.

Exàmens

2007-01-10T12:28:00.000+01:00

Els exàmens s’estan acostant! (8)Uah uah…(8)

Tot va a èpoques i ara toca aplicar-se una mica…

No sé vosaltres, però jo cada vegada que he d’estudiar per un examen tinc l’estona pre-estudi d’examen. Si em poso a voltar per casa i a fer quelcom que no solo fer mai tipus repassar tots els CDs*que tinc i ordenar-los per ordre alfabètic, és que hauria d’estar estudiant per un examen. Però sort d’ells. Sinó, quan endreçaria el calaix del quarto on hi vaig posant coses que “un” dia s’haurien d’endreçar?

Quid* d’estudi:

1 sac de paciència

1 kg de voluntat

1 cistella de concentració

1 embolcall de silenci

Molts bolis el més ergonòmics possibles (mai vermells* )

Fulls en blanc per fer resums

Objectes punxants* o perillosos ben lluny

Xiclets* (per quan et va la son)

Apunts de la companya aplicada

Llibres (que encara he de llegir)

Fusfuritus (altrament dit fosforescents): el màxim possible de diferents colors

Vinga ànimus! Que això d'aquí res ja està passat!!

Bon Any Nou

2007-01-02T15:48:00.000+01:00

Encara que amb una mica de retard...
us desitjo una bona entrada d’any 2oo7!!

"Entre la realitat i el somni només hi ha una línia molt fina que se'n diu il·lusió. Si ets capaç de pujar-hi ja tens lo millor, la resta és qüestió de temps, esperança i bon humor.

Que els teus somnis es facin realitat!"

Emoticó!

2006-12-28T20:24:00.000+01:00

A vegades em sento com....

un emoticona!

&&'

Per cert.... innocent! ;)

Bones Festes!

2006-12-26T13:40:00.000+01:00

Us desitjo unes molt Bones Festes!!

Us deixo amb una carol (amb anglès) que vaig descobrir fa pocs dies:

Rudolph the red-nosed reindeer

Rudolph the Red-Nosed Reindeer,
Had a very shiny nose
And if you ever saw it,
you would even say it glows.
All of the other reindeer
Used to laugh and call him names;
They never let poor Rudolph
Join in any reindeer games!

Then one foggy Christmas Eve
Santa came to say,
"Rudolph, with your nose so bright,
Won't you guide my sleigh tonight?"
Then all the reindeer loved him
And they shouted out with glee:
"Rudolph the Red-Nosed Reindeer,
you'll go down in history!"

Bipresènsia

2006-12-14T00:54:00.000+01:00

Assajos, assajos i assajos...

Perquè no es pot ser a dos llocs alhora?!

jo vull ser-hi...

Concerts, concerts i concerts...

4'33''

2006-12-03T18:04:00.000+01:00

El post anterior feia referència a l'obra 4'33'' de John Cage, aquí en teniu la partitura (espero que els de Copyright (c) no em multin per passar-la xD).

*tacet vol dir no tocar, o sigui, silenci.

El primer cop que em van parlar d'aquesta "obra" em va crear un cert rebuig... Vaig pensar que fer silenci en la música és com la opció fàcil... el "compositor" no té ganes de començar a escriure notes i notes, i què fa? Simplement escriu silencis.
Però m’hi vaig parar a reflexionar-hi i el silenci té un paper crucial en la música, gràcies aquest la música guanya importància. Per exemple, és molt diferent que un músic entri a l’escenari i es posi a tocar de seguida, que no pas que esperi uns quants segons abans de començar a tocar. Si ho fa així està creant expectació, està donant importància a la interpretació que passarà a fer.

El fet de que aquesta obra sigui tota de silenci xoca. John Cage fent servir només un element (el silenci) s’ha situat en un extrem. Potser per marcar aquesta importància del no-so? O potser perquè mentre s’estigui “interpretant” escoltem el so de l’ambient? O per tenir una estoneta de tranquil•litat dins aquest món acústicament contaminat?

Seguiré pensant-hi, per veure si entenc realment el sentit d’aquesta peça.

Aquí us deixo amb la versió (gran versió) orquestal interpretada per la BBC Symphony Orchestra sota la direcció de Michael Davis.

PD- Què passa amb el blogger beta que no et deixa penjar imatges, fer enllaços...?

(8)

2006-11-17T18:04:00.000+01:00

Pacman

2006-11-12T00:25:00.000+01:00

L'època de jugar als comecocos no la vaig enganxar, vaig néixer tard. No vull dir que avui en dia no s'hi pugui jugar... sinó que em refereixo a que no és el joc estrella d'ara, per dir-ho d'alguna manera.

Us imagineu ser un comococos? Tot el dia empassant boletes, encara que estiguis tip, i fugint dels monstres que et persegueixen...

Aquest vídeo* ja fa temps que corre per la xarxa, tot i així cada cop que el miro no deixa de fer-me gràcia xD.

waku waku waku!

*me'l va ensenyar el Ra

2006-11-10T00:31:00.000+01:00

"It was the spring of hope"
A Tale of Two Cities. Charles Dickens

Presentació

2006-11-07T00:56:00.001+01:00

Les veïnes del Segon Tercera ens hem emancipat! Ens anem fent grans... A partir d'ara aquest serà el meu nou piset! Aquí expressaré el que sento, explicaré el que faig, us ensenyaré coses que em fan gràcia... Bé, sobre la marxa ja s'anirà veient quin caire va agafant.

I no us penseu que he deixat la Gri (l'altra veïna) tota soleta a l'antiga casa! No! Sinó que ella també s'ha emancipat! Si li voleu fer una visita, no en dubteu!

Per últim, sapigueu que el 2n3a no queda tancat, continuarà estant actiu!

Fins al pròxim post!!

Escalfant motors

2006-11-06T22:35:00.000+01:00

Falten poques hores perquè aquest espai es posi en marxa oficialment!!! :D
Quina emoció!

Provant, dos tres, si!

2006-10-28T22:00:00.000+01:00

Uó! Un nou blog!!